Jordi Cussà, un escriptor d’alt voltatge

L’autor de Berga és finalista al Crexells per ‘Formentera lady’ i presenta ‘El trobador Cuadeferro’01. width=

 

Article de Jordi Nopca al Diari ARA [11/04/2016]

 

“La dona, que havia complert setze anys feia quinze dies, era de quatre grapes sobre el llit”. Així arrenca l’elèctrica i intensa El trobador Cuadeferro(L’Albí), la nova novel·la de Jordi Cussà, que en un mes ha esgotat dues edicions. El llibre continua encara amb més vigor: “L’allioli d’emocions que l’exaltava era una mescla gairebé animal de dolor, culpabilitat, i un plaer sexual inaudit, absolutament inimaginable”. La noia és una de les moltes amants que va tenir el trobador i cavaller Guillem de Berguedà (1138-1196), protagonista del llibre.

“Fa molt de temps que el personatge em ronda pel cap -reconeix l’escriptor-.Va ser a principis de la dècada dels 80 quan Daniel Tristany, del grup amateur (però molt competent) Anònim Teatre, em va regalar els dos llibres on en parlava Martí de Riquer. La meva idea era fer-ne una tragèdia, i de fet la vaig escriure, però no s’ha estrenat mai”. Cussà és un dels homes de lletres més actius -i, paradoxalment, més desconeguts- del país. Amb la companyia Anònim Teatre de Berga ha estrenat una dotzena de muntatges. Ha publicat una seixantena de traduccions, entre les quals hi ha novel·les de Chuck Palahniuk, Patricia Highsmith, Truman Capote i John Le Carré (la seva preferida, però, és Adéu, Alexandria, d’André Aciman). L’any 2000 va publicar la seva primera novel·la, Cavalls salvatges (Columna), i des de llavors el seu ritme creatiu ha sigut notable: nou novel·les més, dos llibres de relats i un poemari. “No he sigut mai un escriptor metòdic -diu-. Al principi treballava de nit. Ara m’hi poso entre les onze i la una del migdia, i no paro fins que és hora d’anar a dormir”.

Fugir dels excessos

El Guillem de Berguedà que descriu Jordi Cussà és “excessiu”, però a més de ser un personatge “que es folla tot el que es mou i que mata tothom que l’emprenya, al final de la seva vida reflexiona sobre el que li ha passat: per arribar fins aquí, que és el que m’interessava explicar, havia de passar per les etapes prèvies”. L’alt voltatge eròtic i les escenes de violència estan escrites amb la meticulositat i ofici habituals en el novel·lista, que fa un any presentava un altre llibre important en la seva trajectòria, Formentera lady(LaBreu), un dels tres títols finalistes al premi Crexells 2016. “La culpa és un dels elements centrals en els meus llibres i també és present a Formentera lady, que està emparentada amb Cavalls salvatges -diu-. L’escriptura és una teràpia, i Cavalls va ser una teràpia claríssima, perquè acabava de deixar les drogues dures. En aquells moments tenia alguns records molt frescos i quan acabava d’escriure em feia un fart de plorar”. Quinze anys després, Cussà va poder abordar part de les difícils experiències que va viure -en primera persona o no- a Formentera lady, “una novel·la més metaliterària que avança per una corda fluixa i que sembla que en qualsevol moment pugui clavar-se una patacada”.

No és el cas, perquè fa temps que l’autor va assumir “l’esperit de Raskólnikov”, el personatge principal de Crim i càstig, de Dostoievski. “El més important era perdonar-me a mi mateix tot el mal que havia fet als pares, a la nòvia i als amics”, admet. Des de llavors ha fugit dels excessos i ha escrit novel·les que l’han anat confirmant com un escriptor amb un talent gairebé omnívor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s