‘Gegants de gel’: El món acaba a Ushuaia

Article de Gustau Nerin  [Elnacional.cat]

Barcelona. Divendres, 8 d’abril de 2016

Ushuaia

Joan Benesiu ha arribat a la cinquena edició de Gegants de gel (Edicions del Periscopi), la novel·la que l’any passat va guanyar el Premi Llibreter. Ara, el jurat del Premi Joan Crexells de Narrativa, convocat per l’Ateneu Barcelonès, li ha donat un nou impuls al triar-la com a finalista d’aquest premi, junt a Formentera lady, de Jordi Cussà (La Breu), i Hollister 5320, de Daniel Palomeras (L’Altra). El veredicte final està, ara mateix, en mans dels lectors.

De la monotonia a l’aventura

L’obra succeeix a Ushuaia, a l’extrem sud de l’Argentina, en un extrem del món habitat. En aquest racó de món s’hi troben personatges arribats de diferents llocs del món, amb diverses experiències, però amb motius variats per cercar una situació extrema. De persecucions mafioses a problemes de parella, tots busquen un lloc enigmàtic per escapar. I, com atrets per un imant, aquests personatges acabaran trobant-se.

Tot el món en un microunivers

D’aquesta forma Ushuaia esdevindrà un microunivers en el que es podran explicar grans conflictes del món modern: els problemes econòmics de França, les bandes violentes de Mèxic, l’addicció dels joves europeus a les xarxes socials, el conflicte de les Malvines, els problemes sentimentals, la tràgica història de Polònia i dels soldats polonesos a les forces aliades, el terrorisme de Sendero Luminoso al Perú, la repressió de Pinochet a Xile…

Passions literàries

A l’obra hi ha un personatge que parla en primera persona, i que sens dubte, té molt de Benesiu. Però molts altres personatges relaten la seva història en primera persona. D’aquesta forma, els diferents personatges donaran peu a que Benesiu faci un repàs a les seves passions literàries: els polonesos Slawomir Mrozek i Stanislaw Lem, el quasi barceloní Roberto Bolaño, l’italià Primo Levi, el mexicà Sergio Pitol i, sobretot, el polonès instal·lat a l’Argentina Witold Gombrowicz. Però també el lector es veurà submergit en algunes altres de les obsessions de Benesiu, com la història de l’anarquista ucraïnès Simón Radowitzky, la música de Pablo Dacal, de Leonard Cohen i de Nacho Vegas, el pensament de Slavoj Zizek, el cinema de Truffaut… Així, doncs, Gegants de gel és un viatge literari i filosòfic pels referents intel·lectuals del propi Benesiu. I, a la fi, l’autor ens inclou en el seu univers més personal amb referències a la seva família. L’editor ha facilitat aquesta opció permetent a l’autor incorporar al text fotografies que reconstrueixen el seu particular univers (lamentablement algunes d’elles no es reprodueixen en una qualitat òptima).

El Katowice, centre de la trama

Una sèrie de personatges es troben al bar Katowice d’Ushuaia, cada vespre, en unes festes de Nadal. Cadascun d’ells explicarà als seus companys la seva història; un relat per nit… És una estratègia per unificar històries que transcorren a escenaris ben diversos. Una estratègia simple, però que acaba per dificultar la resolució del llibre, que no acaba d’estar travat i a la fi deixa una certa sensació d’inacabat. Hi ha personatges que es perden, històries inacabades, interrogants oberts… I, malgrat tot, Benesiu és un gran narrador, que en cada una de les seves històries és capaç de capturar l’atenció del lector i transportar-lo a paisatges llunyans i a circumstàncies límit. I, a través d’aquests, transmet la fascinació del qui viu una vida assossegada pel vertigen de les grans emocions. Com ho anomena ell: “la necessitat de navegar pels terrenys de frontera”.

Tot un pròleg

Se suposa que un pròleg serveix per presentar un llibre. Anem malament quan s’ha de presentar a l’autor del pròleg. I molt pitjor si al llibre és més extensa la biografia de l’autor del pròleg que la biografia de l’autor del llibre. En aquest cas, la biografia del prologista ocupa 16 línies, per 13 només per la de l’autor. I resulta preocupant quan, en una novel·la, el pròleg descriu més el prologuista i la seva obra que el text que es va a llegir. En aquest cas el principal objectiu del pròleg és deixar ben clar que el prologuista és un “lector exigent” i que el llibre va destinat a lectors com ell. Els qui vulguin evitar-se’l, poden començar el llibre per la pàgina 9.

El premi Crexells

El jurat del premi Crexells ja ha acabat la seva feina amb la tria de tres finalistes. Ara, el guardó s’atorgarà per votació popular. L’elecció l’organitza l’Ateneu, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona i del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. Podran votar en aquestes eleccions, doncs, els membres de l’Ateneu i dels clubs de les biblioteques. El resultat se sabrà el 22 de juny, als jardins de l’Ateneu, on se celebrarà una revetlla anticipada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: