“Formentera lady”: l’infern dels paradisos artificials

Gustau Nerín  [Elnacional.cat]
Barcelona. Dilluns, 4 d’abril de 2016

La novel·la Formentera lady, de Jordi Cussà (edicions La Breu), ha estat triada pel jurat del Premi Joan Crexells de narrativa com a finalista del guardó. El veredicte final, el donaran els lectors. Es tracta d’un retrat de “la generació dels pringats”, aquells joves que van néixer als anys seixanta i que van viure l’apogeu de l’heroïna i del sorgiment de la sida. Una història amb mort, destrucció i dolor, però també amb esperança, amor… Un llibre clau, per la seva qualitat literària, i perquè ens ajuda a entendre un món marginal que molts van tenir ben aprop, i que només apareixia, molt de tant en tant, a les pàgines dels successos dels diaris.

La caiguda als inferns

Alguns dels personatges de la novel·la de Cussà, són personatges que venen d’ambients marginals. La resta, no. Bona part d’ells es fiquen al món de les drogues de molt joves, per la fascinació d’un món underground que semblava posar fi a la mediocritat de la societat: van acabar ficats en una espiral de la que no podien sortir-se’n. Van passar per la prostitució, la delinqüència, la presó, les amenaces, les venjances, les agressions, els enganys, els contagis… Un món en què la mort era tremendament propera. Una generació que va “viure de pressa”, i que va anar deixant cadàvers per les cantonades: accidents, venjances mafioses, sobredosis, sida…

La remuntada possible

El protagonista de l’obra es passa deu anys en el procés de ficar-se en l’heroïna i deixar-la. De fet passarà tant temps drogant-se com intentant deixar-ho. La gran dificultat pel protagonista serà recuperar alguna il·lusió al marge de les drogues. Trobar de nou un món en què es percebin les belleses del dia a dia. I és una missió difícil però possible. Una part del grup de protagonistes sobreviurà a la heroïna i a les seves conseqüències i, a més a més, conservarà l’amistat.

Sense simplificacions

Alguns dels personatges de Formentera lady són carn de canó per a les addiccions: famílies desunides, buits emocionals, problemes de parella… D’altres es fiquen al món del “cavall” com un joc, però acaben absorbits pel món de la droga. I, malgrat tot, el que més s’agraeix de l’obra de Cussà és la falta de moralina. Explica els perills de les drogues, però també reflexiona sobre el perquè de les drogues, el perquè deixar-ho tot per una addicció… A la novel·la hi ha tendresa i dolor, però ni un pèl de victimisme. Els personatges són persones, a més a més d’addictes: tenen sentiments, esperances i il·lusions, tot i que contínuament se’n van en orris. Aquest llibre suposa tot un homenatge als que van quedar-se pel camí.

Els límits de la memòria

Formentera lady, com la primera novel·la de Cussà, Cavalls salvatges, està basada en les seves vivències personals, però no són unes memòries. Recrea un món que ell coneix molt bé, el dels addictes, i els dels que intenten deixar-ho. Això no vol dir que tot el que expliqui sigui estrictament real. Introdueix personatges i elements falsos, però en qualsevol cas, inspirats en anècdotes reals d’un món que Cussà coneix molt bé, i en el que es combina a vegades el més chic amb el més marginal.

La memòria com a laberint

L’obra de Cussà juga amb els efectes de la memòria. Per una banda hi trobeum un conjunt d’anècdotes relatives a Daniel Alfals, àlies Niel, alter ego del propi Cussà. Per altra, històries viscudes o explicades pels seus companys: el Perla, l’Ona, la Renata, en Nicolau…I el fil cronològic es va trencant contínuament: el lector contínuament se n’assabenta de coses que no havia conegut abans. L’efecte aconseguit és recrear justament el funcionament de la memòria, una memòria selectiva, irregular, a vegades traïdora, que molts cops es complementa amb la memòria del grup. I això és especialment idoni quan es parla de la memòria d’al·lucinacions, de períodes de desconnexió, de temps d’inestabilitat… Una novel·la que aconsegueix reconstruir magistralment l’univers de l’adicció a les drogues. Excepcionalment dura, en un món literari, el català, on massa sovint s’imposen les històries massa senzillesi toves.

El premi Crexells

Durant aquestes setmanes, seran els lectors qui hauran de triar el guanyador definitiu del guardó, entre l’obra de Cussà, Hollister 5320, de Daniel Palomeras, i Gegants de gel, de Joan Benesiu. L’Ateneu Barcelonès organitza el guardó amb col·laboració amb Biblioteques de Barcelona i amb el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. Així, doncs, podran votar els membres de l’Ateneu i els dels clubs de les biblioteques. El guanyador se sabrà el 22 de juny, als jardins de l’Ateneu, en una revetlla anticipada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s